Orígens

Who we are and what we do

Sagasta (Luis Arana Sagasta, 3 d’agost de 1929).

Familia Sagasta (Arrasate-Mondragón) 1930
Fill de Lucio Arana Beuva (Irun 1896) i de Juana Sagasta Galdós (Arrasate-Mondragon 1906). Per part de pare nét de Cándido Arana (Navascues) i de Gertrudis Beuva (Donostia-Sant Sebastià) i, per part de mare nét d’Eusebio Sagasta (Arrasate-*Mondragón) conegut com Olatxo (nom del caseriu del barri de Musakola) i de Juliana Galdós (Oñati).

* Nebot de Julián Sagasta Galdós (Arrasate-Mondragon 1914)

Es va criar en el caseriu de Rodrigo de Balzategui (Oñati, Guipúscoa).

Allí va aprendre el Basc, sent el Basc el primer idioma que va conèixer en la seva infància i durant tota la seva vida mantindria un fort vincle amb les seves arrels.

Es va iniciar dibuixant des de nen. Pintaria les seves primeres obres i els seus primers quadres a l’oli en Oñati i en Arrasate (Mondragon). Posteriorment a Saragossa. En 1950 (a l’edat de 21 anys) es trasllada a la ciutat de Barcelona amb la determinació i l’objectiu de prosseguir i completar la seva formació en Belles Arts. Barcelona seria la seva ciutat d’adopci i on fixaria la seva residència (durant més de 65 anys).

Es va formar en música clàssica concloent els estudis de Guitarra Clàssica. Julián Sagasta Galdós(“l’oncle Julián”) va ser qui li va instruir en els seus primers coneixements musicals i qui li va procurar les seves primeres partitures de Bach i Tárrega per a l’estudi de la guitarra clàssica. El vincle que li unia amb el seu oncle Julián va anar sempre molt intens i profund i en una de les ocasions en les quals venia de Roma a Barcelona, li va pintar un retrat.

La Pintura i la música han protagonitzat la seva vida. Es va formar en ambdues disciplines. La seva necessitat anímica d’adquirir, ampliar i millorar els coneixements artístics i tècnics li va portar a buscar bons mestres, gràcies als quals va estudiar, va aprendre, va desenvolupar i va evolucionar per crear la seva obra, amb enorme talent, força i personalitat.

Julián Sagasta Galdós (“l’oncle Julián”) va ser l’organista titular de la Basílica de Santa Maria la Maggiore a Roma durant gairebé 30 anys.
El 29 de maig de 1954 (amb 40 anys) Julian Sagasta va ser l’organista triat per tocar l’òrgan en la cerimònia de la canonització de Pio X.
El Papa Pio XII el va sol·licitar a Julián Sagasta perquè inaugurés el nou òrgan de la capella de Sant Pio X al Vaticà; el major òrgan d’Itàlia (compta amb 16.000 tubs i 5 teclats).
Julián Sagasta també va ser el triat per actuar en la cerimònia en la qual Juan XXIII va ser nomenat Bisbe de Roma (títol que ostenten només els Papes) en la Basílica de Sant Joan de Letrán.
Julian Sagasta va deixar gran empremta al Vaticà durant les sessions del Concili Vaticà II sent requerit com a organista titular de Sant Pere a Roma durant els 3 anys del Concili II.
Al desembre de 1985 el Papa Juan Pablo II amb motiu de la visita Pastoral, va acudir a la parròquia en la qual Julián Sagasta era el rector i organista. En la visita, Juan Pablo II va ser obsequiat, mitjançant l’Abat General Don Emilio Dunoyer i en nom de la Congregació dels Canonges Regulars Lateranenses amb els 2 volums i un disc editat de Pablo Bruna (gràcies als estudis de documentació i recopilació realitzats i interpretats per Julián Sagasta).
En 1989 el Papa Juan Pablo II li atorga a Julián Sagasta Galdós la medalla “Pro Ecclesia etPontifiqui” amb motiu de la seva jubilació com a organista de Santa Maria la Maggiore.
Va ser guardonat amb 2 Premis Nacionals en 1984 i en 1987, atorgats pel Ministeri de Cultura, Unió Musical Espanyola.